Rosseta, fil d’or.
De mirada tan dolça,
d’un blau tan suau
com la teva pell.
Que el sol de l’estiu,
al damunt del teu rostre,
senyals va deixar.
Com tu, el meu record
que encara perdura.
Sireneta del nord,
de rialla de mel.
Rosseta, fil d’or,
allà on et trobis,
n’estic ben segur,
senyals vas deixant
del teu blau mirar,
del teu dolç besar,
del teu estimar.
A la vora de la mar
o allà on et trobis.
Sireneta del fred,
d’alegre rialla.
Després de tants anys
no et puc oblidar,
des d’aquella mirada.
Juliol-Setembre, 1955
Xeic Torrenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada