De la parla

De quan els nens venien de París

Tot el segle XIX i gran part del XX es van caracteritzar per un gran obscurantisme en l’educació sexual, fins al punt que un acte tan natural, com el naixement d’una criatura, es va voler disfressar i ocultar com si d’una compra es tractés. “Els teus
pares et compraran un germanet” s’acostumava a dir quan una dona estava embarassada. “A casa meva no es compren els nens, els té la meva mare” va etzibar una de les meves filles, que tenia sis anys, en sentir aquest comentari. No cal dir que es va produir una situació, si més no, incòmoda. Avui potser el comentari i la resposta s’haurien tergiversat, perquè hi ha molts matrimonis que opten per comprar els
fills als orfenats de països subdesenvolupats. Vaig intentar que les meves filles rebessin una informació clara sobre la procreació. Ho vaig fer amb molt de tacte i prudència, per no causar desorientació entre les teories de l’escola i les de casa.
Amb tot, van tenir problemes: no podien parlar obertament de les nostres informacions pioneres per no rebre el rebuig de les monges que tenien per mestres, i fins i tot algun que altre càstig també.

L’obscurantisme porta a l’aberració. Les nenes i nens de la meva generació navegaven en un mar de confusions quan arribaven als set o vuit anys: sentien comentaris a mitja veu, o que es tallaven davant de la seva presència i intuïen un món obscur i prohibit ple de temptadors misteris. Es transferien informacions, sempre errònies
o si més no deformades, i vivien una època d’investigacions clandestines, sempre amb la por de ser descoberts. Jo recordo una companya d’escola que, recollint d’aquí i d’allà frases isolades, havia arribat a la conclusió que els seu germanet o germaneta havia de nàixer d’uns ous que la seva mare tenia amagats a l’armari. La
pobra nena es va fer un tip de regirar inútilment vestits, tovalloles i llençols.
Alguna cosa vam aconseguir aquelles pioneres dels anys cinquanta. Avui els nens pugen ben informats des de ben petitets. Ho aprenen d’una manera neta i sana. I en saben molt més que algunes de les seves àvies.

Maria-Rosa Wennberg Ball-Llobera
Filòloga
Fotografia: Ninot indultat Falles 2004 València

Creu de terme

Les dones i les associacions
El Sindicat 12 de la Indústria Tèxtil

La participació de les dones a les entitats torrenques d’abans de la dictadura franquista era un fet normal. Malgrat això els càrrecs de les juntes directives que coneixem requeien sobre els homes. Les excepcions són les entitats catòliques com les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, establertes a Torredembarra el 1877; les Filles de Maria, amb referències des de 1895; l’Acció Catòlica de la Dona (1921-1922); i els Pomells de Joventut (1921-1923). De fet, aquesta darrera entitat, tot i els valors conservadors del seu ideari, va suposar la posada en escena de les dones en l’àmbit del lleure torrenc.
Les dones esdevenien protagonistes, organitzadores i exercien públicament aquesta tasca. Cal destacar, en aquest sentit, la seva màxima impulsora Magda Martí Travé que va arribar a publicar una obra de teatre –El bon cor de la Rosina-.

És durant la guerra, quan els homes van ser mobilitzats per anar al front, que les dones passen a ocupar càrrecs dins les associacions. L’exemple que demostra aquest canvi és el Sindicat de la Indústria Tèxtil del qual he pogut consultar el seu llibre d’actes. El mes de febrer de 1937 va entrar com a vocal la senyora Panadès i la Joana Marquès. I el mes d’agost, com a secretària, s’incorporava la Rosalia Figuerola. Finalment, la darrera acta conservada i datada del 2 de juliol de 1938 indica com la renovació dels càrrecs de la junta van fer que tots els càrrecs fossin
dones: Antònia Marquès (presidenta), Rosalia Fortuny (secretària), Rosalia Boronat i M. Tarragó (vocals).



La tasca d’aquesta entitat, adherida a la UGT, va ser la de coordinar els treballadors i les treballadores de les indústries tèxtils Fité i Cortasa així com col·laborar amb ajuda material amb els soldats que eren al front. Alguns dels presidents que va tenir el Sindicat van ser Joaquim Valls Biscamps, Vicenç Sonsona Millan i Constantí Riñé Valls.

Jordi Suñé Morales
És autor de La Torredembarra republicana i federal, editat pel Patronat Municipal de Cultura.
Fotografia: Autor desconegut. Cedida per Rosa Castro Llorach

Nedant el Tàmesi

Connexió trobada

I am human and I need to be loved
Just like everybody else does *
“How Soon Is Now?”, The Smiths

Arribo a l’estació d’autobusos. Està ubicada en un centre comercial i sempre està plena de gent. A la meva parada, un noi em mira i em somriu. Un torrent de sang comença a bullir dins el meu pit. Li torno el somriure, tímid. Passa un minut o dos.
Tres somriures o quatre, i mou el cap per indicar-me que vol parlar amb mi en una zona més tranquil·la, en una cantonada on no hi ha ningú. M’apropo conscient de què significa allò. Una conversa curta i li dic que no sóc dels que se’n van al llit amb el primer que passa pel davant. Dóna’m el teu telèfon i et truco un dia, li dic, però em diu que no. Tampoc el pensava trucar, era un formalisme.

El meu bus arriba i és ple. Com puc, em faig camí fins al centre. En un gir, la gent m’empenta i caic, quasi com si fos la Bridget Jones, a sobre d’un noi jove i elegant que seu en un costat. La meva pell camaleonitza dins del vermell autobús. Ell somriu i em sento alleugerit. Arriba la seva parada i s’aixeca quedant tan a prop meu que sento el rastre del perfum del matí. Vols el seient?, em diu. No, però vull el teu número, penso mentre faig que no amb el cap i somric. Aquí queda la cosa, sóc tímid
i no m’atreveixo a més. T’hauré de buscar a la secció de connexions perdudes de GumTree.

Sóc de festa amb uns amics. Som al Soho, una zona on els locals d’ambient se succeeixen l’un rere l’altre per carrerons obscurs barrejats, també, amb bordells on les noies es lloguen quasi com si fossin a la capital holandesa.
Ballem a Ghetto sense parar. Sóc entre amics i, mica en mica, es va reduint el grup. Les parelles són les primeres a marxar. Després són els que tenen algú especial amb qui trobar-se en algun altre lloc. Al final els solters ens quedem fent xerinola.

La música ens acompanya. Entre cançons dignes dels Fab40, es barregen versions de cançons de la nostra adolescència, revivals plens de sentiment. Les lleugerament lesbianes t.A.T.u. versionen el How Soon is Now? (“És ‘ara’ aviat?”) dels Smiths. Canto content, em porta records de quan no podia parlar amb normalitat dels meus sentiments.

La gent va desapareixent i ja tan sols estic amb una amiga. Al nostre voltant, els rebuigs de la nit londinenca. Fem l’últim glop i sortim. Almenys et tinc a tu, em diu. Li passo el braç per les espatlles i somric. Vens a dormir a casa? Demà et faig ‘pancakes’, li dic. Riem descobrintnos com un matrimoni antic.

Som ja al meu barri quan passem per davant de l’església de Saint John’s, Fulham. Veig una parella sortint dels seus jardins i ell es corda el cinturó. Ens mirem uns instants. Em pregunto si han anat a desfogar l’acalorament d’aquestes primeres nits d’estiu o si ell buscava un lavabo. De totes totes, és heretgia.

Ric amb la meva amiga d’algun acudit senzill però, alhora, estic trist. Londres, ciutat on tants gais d’arreu del món van a parar buscant tranquil·litat i aquí sóc, anant a casa tot ‘sol’. Dec ser l’únic. Penso en la cançó dels Smiths un altre cop. “There’s a club if you’d like to go, you could meet somebody who really loves you. So you go and you stand on your own, and you leave on your own, and you go home, and you cry and you want to die”**.

El somriure se’m talla. La meva amiga em mira. Estàs bé? Saps que t’estimo, oi? Somric de nou. Això és més important.

* Sóc humà i necessito ser estimat, igual que la resta del món.
** Hi ha una disco, per si vols anar-hi, on podries conèixer algú que realment t’estimés. Hi vas i t’estàs tot sol, i te’n vas sol, i tornesa casa, i plores i et vols morir.

Fèlix Brun
Cercador de paraules
Il·lustració: Jaume Casajoanes

Psicologiajove

Sexualitat i matemàtiques

No sé si avui en dia als alumnes de primària els costa molt o poc aprendre’s de memòria les taules de multiplicar. Tampoc recordo si a mi em va representar un procés especialment dificultós. El que sí que tinc present és la quantitat d’hores
invertides abans no les vaig poder recitar de fit a fit. Com? A classe, el mestre ens les preguntava sistemàticament, cada dia, un per un, en ordre, saltejant-nos un sí un no, començant pel primer o pel darrer.
Això sí, no se’n salvava ni l’apuntador. Fèiem fulls i fulls de multiplicacions a mansalva: d’una xifra, de dues, de tres o més de tres, amb el zero entremig o al darrere –aquestes eren les millors. Les repetia a casa, de vegades davant la mare, sovint jo sola, o, si aconseguia saberme’n una de força difícil, intentava fer-me la xula dient-la ben de pressa i ben a prop d’algun company de classe que aguantava el xàfec amb heroïcitat. Quan semblava que ja les dominaves fins a la del cinc i
començaves amb la del sis, per no sé quins set sous se t’oblidava la del
quatre. Desesperant!

L’aventura de les mates, però, no havia fet més que començar: divisions, arrels quadrades, regles de tres, monomis i polinomis, equacions de primer i de segon grau. Era molt còmode i gratificant haver retingut en la memòria totes aquelles taules perquè això et proporcionava seguretat i rapidesa en efectuar càlculs més complicats, en realitzar aprenentatges de més envergadura.

La sexualitat també forma part de la nostra vida des de sempre i no hi ha taules d’aprenentatge miraculoses que una vegada apreses ens facin aconseguir una vida sexual òptima.
Ara bé, sense taules, l’aprenentatge serà més feixuc, més barroer. Sexualitat, afectivitat, sensualitat..., són conceptes íntimament lligats que requereixen d’una llarga etapa d’evolució personal, d’una àmplia interacció social, d’opinions contraposades, d’un coneixement pausat del nostre cos i del de l’altre, de temptatives, d’errades, d’encerts. La nostra identitat sexual no serà, doncs, tenir consciència de sexe sinó d’una opció sexual lliure, plena d’afectes i intrínseca a l’ésser humà que, com totes les opcions importants a la vida, l’hem de sentir nostra
sense presses, sense etiquetes, sense pors, però amb una evolució tan gradualment progressiva com sigui possible.

Cremar etapes dificulta aquest creixement en equilibri.

Imma Sagrera i Depares
Psicòloga

Ternura

La Carte
Du Tendre
Georges Moustaki

Han estado mucho tiempo separados. La toma de los hombros y empieza a susurrarle una canción. Su canto es entrecortado y no todo se le entiende.


A lo largo del río que recorre
las verdes riberas del encuentro,
Mientras canta va besándola.
camino de las fuentes del encanto,
Ahora el pecho,
al alba deja que se nos abra
ahora el cuello,
encima de una tierra de ensueño
ahora los hombros ...,
el tierno país de los amantes.
Besa con fruición las palmas
Partimos con el corazón que tiembla
de esas manos
de la alegría de ir los dos al tiempo.
que tanto ha echado de menos.
Sin saber que nos espera.
Se hunde en su pelo
Así empieza el largo viaje
y aspira el olor que le embriaga.
sembrado de peligros y de espejismos
Sus manos descienden
del amor y de sus tormentos.
por el torso desnudo
Algunos torrentes de maledicencia
y las deja reposando sobre sus caderas.
van desgarrando la placidez,
La atrae hacia él y vuelve a su boca,
intentando llevárselo todo al mar.
esa boca,
Entonces hay un riesgo de naufragar
e introduce sus manos por
y que un viento fuerte nos acompañe
debajo de las braguitas de ella,
hacia las islas de la infelicidad
acaricia sus nalgas y de nuevo la besa
Pero cuando todo parece a la deriva,
con pasión, con lujuria,
de nuevo, por el río, baja agua viva
con la memoria de tantos
que nos empuja hacia el infinito.
y tantos días de deseo frustrado,
Y descubrimos, en la ternura,
y la tiende sobre la cama
la entrada de la tierra prometida
mirándola como si jamás la hubiese visto,
la tierra eterna del amor
y vuelve a besarla.


María Trujillo

De tot sèpia

Entorn

Quatre questions, quatre.
Sexe natural

1. El mascle de determinades espècies d’aranyes del gènere dels saltícids, molt presents i observables a Torredembarra, ha de prendre algunes mesures de protecció sexual. De quines es tracta?

a. Es posa uns preservatius de seda confeccionats per ell mateix o per la seva mare.
b. Atrapa una mosca, l’embolcalla amb seda, la dóna a la femella i, mentre ella la desembolica, la copula amb compte perquè ella no el devori; acte seguit, els més atrevits intenten prendre-li de nou la mosca per anar a buscar una nova femella.
c. Si és observat pels pares o germans de la femella en plena còpula pot ser devorat fins i tot per la femella a mig satisfer.

2. Les formes luctuoses dels Muntanyans però, sobretot, la seva tranquil·litat i grau d’intimitat, han portat que s’hi trobi una densitat per metre quadrat superior a altres territoris de Torredembarra de:

a. Contrabandistes de droga, naturalistes, persones fent meditació o ioga, gais, artistes, exhibicionistes i punts de concepció (no per part de l’Esperit Sant) de
torrencs i torrenques de pro.
b. Més femelles de mosques i mosquits que no pas mascles, motiu pel qual piquen més aquests últims en aquesta zona que en altres de la vil·la.
c. Rodatges de películ·les porno.

3. Quina relació té la planta anomenada dits de bruixa (Carpobrotus edulis) amb el
sexe i la seva dispersió tan ràpida com a planta invasora?

a. El turisme sexual en països asiàtics ha afavorit el transport de les seves llavors.
b. Produeixen unes llavors dolces per reproducció sexual que, un cop ingerides per ocells, són dispersades amb les seves femtes.
c. Per reproducció asexual (un tros de planta és capaç de reproduir tota la planta sencera) té una elevada capacitat d’invasió de nous espais.

4. Per què els mascles de rossinyol bord (Cettia cetti) són tan poc atractius visualment?

a. Perquè, segons les femelles, canten molt bé, com el rossinyol, altres ocells
de canyar i alguns cantants d’òpera.
b. Perquè, a diferència de la nostra espècie, copulen amb més freqüència els mascles més poc agraciats, la qual cosa ha dut a una selecció natural especial anomenada “lletgisme”.
c. El seu aspecte es deteriora especialment després de les perllongades còpules a què els sotmeten les femelles. Alguns mascles fins i tot moren un cop han satisfet les seves parelles.

Solucions: 1.b, 2.a, 3.b i c, 4a

Ramon Ferré Sánchez
Membre del GEPEC-EdC