Mà de morter

De la sardina a la margarina

A l’hora de parlar d’aliments bons o dolents ensopeguem amb la primera dificultat. No hi ha aliments bons ni dolents, tot dependrà de multitud de factors: la quantitat, la qualitat, la freqüència de consum, l’estat de conservació, contaminants, tòxics o infeccions del producte, la salut del consumidor, la cultura i hàbits de consum de la població.

En primer lloc, defensaríem la SARDINA com un dels millors representants del peix blau, gras per excel·lència, que té un dels millors greixos per a la salut, els anomenats omega 3, que són greixos poliinsaturats molt bons aliats per al nostre bon estat cardiovascular, entre d’altres virtuts.

Molts estudis confirmen que hauríem d’aportar omega 3 a diari a la nostra dieta, per a combatre l’excés d’altres greixos menys sans. Els omega 3 fan més elàstiques les nostres artèries i menys espessa la nostra sang, a més de ser antiinflamatoris naturals.

Però com totes les coses de la vida no és tan fàcil, i ens trobem amb un petit i alhora gran problema amb la riquíssima i estimada SARDINA. Quan les sardines eren més sanes i els mars estaven menys bruts, es creia que el peix blau era dolent i poc saludable. Avui que tots els metges en recomanem el seu consum, tenim la pega que el peix, sovint, ve contaminat. Vatua l’olla! Ens estaran castigant des d’allà a dalt?

Per contrapartida tenim la untosa MARGARINA, que és un nou aliment, doncs és industrial; és a dir, no es troba a la natura, la fabriquen a través d’un procés anomenat d’hidrogenació pel qual un oli que era en estat natural un greix líquid, deix de ser-ho, per passar a ser margarina.

Serà més fàcil d’untar, de treballar en brioixeria, més fàcil de conservar. Sí, però no més sa que abans que la mà humana fes girar les molècules de l’oli en una màquina i fes que el greix es fes més sòlid i no tan recomanable. Aquests greixos estan preocupant molt a la ciència actual. Poden contribuir a l’arteriosclerosi i a l’obesitat, doncs no són sintetitzats tan bé com els olis naturals pel nostre organisme i els acumulem.

En fi com a consells finals us diria: menys manipular la naturalesa, menjar aliments no tan processats per les indústries i per acabar, menjar de tot una mica i no massa de res.

Una mica de SARDINA i una mica de MARGARINA.

M. Teresa Huguet Fité
Metgessa especialista en nutrició