Creu de terme

Creu de terme de Torredembarra

A l’edat mitjana Torredembarra estava rodejada d’una muralla de pedra i argamassa, de la qual avui se’n conserva ben poca cosa. Aquesta muralla tenia tres entrades: el Portal de Padrines, o de la Vila, el Portal de la Bassa i el Portal de la Creu. Els dos primers encara existeixen.

El Portal de la Creu, dit també del Mar -perquè des d’allí sortia el camí que portava a la platjaestava situat a l’extrem est de la vila, al pas que avui separa la plaça de la Font de la plaça de la Vila.

La plaça de la Font, tot i que al llarg dels anys ha tingut diverses denominacions, és coneguda amb aquest nom des del 1869, quan s’hi va instal·lar una font pública encara avui existent. Abans, però, era coneguda amb el nom de plaça de la Creu ja que allí es trobava l’antiga Creu de Terme de la vila. Amb el pas dels anys Torredembarra va anar creixent i la creu va anar quedant dins de la vila. Aleshores es va canviar d’emplaçament i es va instal·lar on s’unia l’antiga carretera reial i el carrer de Pere Badia, exactament als terrenys de la finca coneguda com a l’Hort del Nap, on avui hi trobem el supermercat Caprabo.

Amb el temps, en aquest nou emplaçament s’hi van anar construint altres edificacions i la creu de terme va quedar amagada i enclavada en una paret de la finca i, mica en mica, es va anar desmantellant, restant només la columna i el capite ll. La creu sembla ser que era d’estil gòtic i que va ser construïda durant el domini dels Icard sobre la vila, probablement durant el mandat del primer dels Icard, D. Pere. Si es així, la creu dataria dels últims anys del segle XIV o primers anys del segle XV.

L’any 1929, el Dr. Rosalí Rovira i Oliver, fill predilecte de la vila i gran seguidor dels valors religiosos, va voler restaurar-la fent-se càrrec ell mateix de totes les despeses. El dia 13 d’octubre, la nova creu es va instal·lar uns metres més enllà d’on havia estat col·locada l’antiga. El nou emplaçament corresponia a uns terrenys propietat del Dr. Rosalí Rovira que va cedir “gratuita y perpetuamente” a l’Ajuntament de Torredembarra amb la finalitat que la finca esdevingués un parc municipal i amb l’única condició que no s’hi construís mai cap edifici que “pueda perjudicar las vistas de las fincas vecinas”. D’aquesta manera s’assegurava que la creu de terme estaria en un lloc segur i visible. La restauració de la Creu la va dur a terme l’escultor tarragoní Sr. Salvador Ripoll que la va fer a imatge d’altres creus existents al segle XV.

Durant l’acte d’inauguració de la nova creu, mossèn Joaquim Boronat va llegir una emotiva poesia i van parlar l’alcalde Sr. Josep Maria Bofill Parera i el cardenal de Tarragona, el Sr. Josep Bru. El diari catòlic La Cruz va publicar la notícia uns dies més tard. Amb motiu d’aquesta restauració de la creu de terme, el Dr. Rosalí Rovira va publicar un petit opuscle sobre la història de la mateixa imprès a la impremta Sancliment.

La nova creu de terme, però, no durà gaire. El 14 d’abril del 1931 es va proclamar la II República, i a partir d’aleshores, van córrer nous aires pel que fa al culte religiós i els símbols que el representaven. La nit del 10 d’abril del 1934 la creu va ser destruïda per uns desconeguts. Segons ens explica l’Emili Mercadé, en un article publicat l’any 1989, els mandataris d’aleshores (amb Eduard Fité López d’alcalde) van fixar un dia per desmantellar la creu. Sembla ser que van arribar a fer-ho públic i a anunciar-ho com si es tractés d’una festa. De totes maneres, uns dies abans algú se’ls va avançar i la van fer desaparèixer, diguem-ne, abans d’hora.

Segons la versió dels fets del Dr. Rosalí Rovira la destrucció de la creu de terme la van fer coincidir amb el tercer aniversari de la proclamació de la República quan “Cuerpos humanos, sin alma cristiana, en odio a Jesucristo, en quien dicen que no creen, se gozaron derribando y destruyendo(la) a martillazos”. Amb motiu d’aquesta desaparició de la Creu de Terme el Dr. Rosalí Rovira va publicar una segona edició de l’opuscle abans citat.

Teresa Minguijón Pablo | David Morlà Gómez
Membres del Centre d’Estudis Sinibald de Mas