dissabte, 5 d’abril de 2008

Tens un moment

Annabel Totusaus actriu

Nascuda a Calafell, Llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona juntament amb un Postgrau en Pedagogia Teatral. Classes de cant amb Dolors Aldea i Mary Davison, entre altres, i va realitzar un stage al Centre Royal Hart (França). L’hem pogut veure en espectacles teatrals com: “Dones” i “Amor, prozac i dubtes”, “Les Criades”, “In Vitro” i amb La Cubana a “Mamá, quiero ser famoso”. A televisió en series com “El Cor de la Ciutat” o en programes com “25 anys de Cubana”.
En el cinema en pel·lícules com “Le gusta el chile?”. Va gravar el disc “Mummy I wanna be famous” de la Cubana, “Aran un País” de Santi Arisa i “30 anys de la Tribu”.
Actualment interpreta el paper de fornera en l’espectacle “Boscos Endins” de Dagoll Dagom.

Què et va fer ser actriu, hi havia alguna tradició artística a la teva família o entorn?

No, a la meva família no hi ha ningú que es dediqui al teatre ni a res relacionat
amb l’art. Va sorgir de mi. De petita sempre estava cantant i ballant i la meva àvia deia als meus pares “eduqueu-li la veu, feu-la artista”. (Riu) La iaia ja veia que hi havia material.

Et van donar suport?

Sí. Sempre han confiat en mi. El meu pare em deia sempre que quan triés una professió, com que t’hi has de dedicar tantes hores a la vida, n’havia de triar una que realment m’agradés.

Si no fossis actriu què hauries volgut ser?

Quan vaig acabar el batxillerat vaig escollir Filologia Hispànica, fins i tot em vaig apuntar a la carrera i tenia plaça a la universitat, però vaig fer també les proves d'ingrés a l’Institut del Teatre i com que les vaig superar vaig triar l’Art dramàtic. No sé però, si hagués acabat la carrera de Filologia....

Quin va ser el procés fins a convertir-te en actriu?

Primer vaig fer uns cursos de Teatre amb en Joan Gibert a Calafell i després vaig entrar a la carrera d’Art Dramàtic. El tercer curs de la llicenciatura el vaig començar a compaginar amb alguna feina d’actriu al teatre, algun infantil, i en acabar l’Institut, com gairebé tothom, comences a combinar la feina amb algun curs complementari i vas fent els teus grups de teatre.

És necessari tenir una tècnica per a ser actor o actriu, o per contra tot si val?

Això depèn... Jo penso que la tècnica, si la tens, t’ajudarà sempre. Que sigui necessària o no? Hi ha actors que són molt intuïtius, que treballen d’una manera innata, però si tenen una tècnica darrere, tot això que està de més. No penso que et vagi mai en contra.

Tens un Postgrau de Pedagogia teatral, creus que el teatre està ben tractat en l’educació?

No, crec que encara hem de guanyar més terreny en aquest sentit. La gent no sap el potencial que té el teatre i el que pot arribar a ajudar a l’escola. El teatre és molt vàlid per els nens. Molta gent pensa que és simplement un joc i no, darrere de tot això hi ha molts valors que els nens poden adquirir.

I per què creus que tothom s’atreveix a donar classes de teatre a les escoles?

Molts cops per temes econòmics, s'aprofita un professor d'una altra cosa per cobrir aquesta activitat i, sobretot, perquè no hi ha aquest plantejament seriós. Si vols tenir un bon resultat has de posar algú que hi entengui, però això molts cops ni es pensa.

Què els hi recomanaries als joves que es volen dedicar a la interpretació?

Que tinguin molta paciència perquè les coses no vénen de cop. Hi ha moments en aquesta professió que no seran bons però si realment vols una cosa has de confiar-hi i tenir paciència i perseverança.

Vivint al Tarragonès com t’ho feies per veure teatre professional o per estudiar Teatre?

Mira, realment t’he de dir que no vaig començar a veure teatre fins que no vaig començar la carrera, a part de “Mar i Cel”, que vaig anar a veure amb l’Institut de Batxillerat i el qual em va “flipar”. De petita no en veia, però penso que una de les coses que em feia somiar era veure pel·lícules i els actors de cinema.

M’agradaria conèixer la teva opinió sobre l’estat de salut del teatre en general al nostre país? És un bon moment?

Sempre es diu que el teatre està en crisi. Però és un moment en què a Barcelona, per exemple, el musical està obrint molt les portes, tot i que encara falta molt públic per a les coses més alternatives. De totes maneres no ho veig terrible. Sóc optimista, tot i que quan hi ha futbol les sales estan buides (riu).

Ara ets al Teatre Victòria en la producció de Dagoll Dagom “Boscos Endins”, que després començarà gira per Catalunya i Espanya, creus que es podrà veure en algun indret del Tarragonès o hauran de venir a veure’t a Barcelona?

A mi m’han arribat veus que sí, alguna cosa farem per la comarca, potser Tarragona, Reus, Valls. Però si et refereixes a poblacions més petites ja ho veig més difícil.

Per què creus que és tan difícil poder veure teatre professional als pobles de la costa del Tarragonès? Què fa falta?

Suposo que és un problema econòmic i de manca de preparació dels equipaments dels teatres. Hi havia un llistat d’espectacles que si l’Ajuntament els volia programar, i aportava una part del pressupost, rebia una subvenció per a fer-ho (no sé si encara existeix això). Hi ha una manca de programació cultural, però el perquè, no te’l sé dir. Només es programa un cop l’any per a la festa major (un espectacle) però no hi ha programacions amb una mica de continuïtat.

Creus que les coses que falten al Tarragonès en general, culturalment parlant, i que
hi ha a d’altres indrets, no hi són per manca d’interès dels ciutadans o és un problema de desinterès polític?


Home, agafant com a exemple el meu poble, Calafell, jo veig que a l’estiu es fan concerts, un cada setmana, al Castell o la casa de Carles Barral i sí que hi ha públic. A la gent li interessa. A base de fer-ho molt, la gent s’interessa, hi va i ho sol·licita. Sempre, però, primer ha d’haver-hi aquest punt de risc i programar l’activitat.
No és per manca de públic, s’ha de promoure més la cultura a nivell polític.

Què els interessa, doncs, als polítics?

No ho sé, sembla que es prioritzen altres coses abans que la cultura. I què creus que haurien de fer les autoritats competents, Ajuntaments, Generalitat, Diputació, Ministeri... etc per fer que pogués haver una oferta cultural interessant fora del nucli de Barcelona?
Arriscar-se més. S’utilitza l’excusa que no hi ha públic, però no hi estic d’acord. No és veritat. No aconseguiran grans beneficis econòmics directes, segurament. Però sembla que no es valorin la resta de beneficis, tant socials com culturals.
Tornant al meu poble, Calafell, el fet que si hagi instal·lat l’Hotel Ra genera un tipus de turisme i d’economia diferent que abans, el mateix pot aportar la programació cultural ben feta, però és clar, s’ha de fer bé i arriscar-se.

El creador, com tot ésser humà té les seves pors, quines són les teves?

A l’escenari sempre tens la por, “tonta”, d’oblidar-te del text, però amb l’experiència, les pors aquestes es fan més petites. Com a actriu sempre hi ha la por de passar una temporada de poca feina, de crisi.

Quin espectacle els recomanaries veure als lectors de “La Sínia”?

(Riu) Home, veniu a veure “Boscos Endins” (segueix rient). No, seriosament, el recomano perquè crec que és un bon espectacle, podeu venir amb tota la família, amb els avis, els nens... I sobretot perquè és un musical amb missatge,et fa pensar, i això sempre és bo, no?

Ferran Castells Batlle
Actor i director de Centrescènic
Fotografia: Ferran Castells Batlle