dissabte, 5 d’abril de 2008

Professor de...

Sardanes

Aquest món està ple de professors: d’idiomes, filosofia, ciència, psicologia, consum, política, música, religió, oficis, esport, ball, etc.

Jo m’atreviria a dir que, qui més qui menys, tothom ha fet de professor d’alguna cosa. Recordo que la primera cosa que vaig ensenyar va ser, als meus dos germanets –l’onzè i el dotzè, que per cert són bessons– a caminar.

Una altra de les coses que recordo amb molta estima és quan la meva tieta em va ensenyar, quan jo tenia nou anys, a ballar sardanes. Resulta que ara sóc jo qui dóna classes de sardanes a Torredembarra.

Ensenyar és molt enriquidor; quan veus que l’alumne ja et supera i que ja en sap més que tu, quan va començar no sabia ni moure els peus, i ara ja vol saltar, ja fa malabarismes amb els peus, no es cansa mai... Renoi, val la pena.

A la nostra vila tenim una colla de jovent, noies i nois (dominen les noies) –per cert, sempre m’he preguntat com és que hi ha més noies que nois ballant sardanes.
L’altre dia tot parlant-ne amb el grup, les noies feien el següent comentari: “és que als nois els hi fa vergonya –són uns porucs”. Que consti que jo vaig sortir en defensa dels nois (potser perquè en sóc un i em vaig sentir malament que ens ataquessin d’una manera tan directa). Elles varen insistir: “que va, és que són uns graponers i no s’hi veuen amb cor”. Ràpidament vaig tranquil·litzar els ànims tot argumentant que “el dia que s’adonessin que ballant sardanes es gaudeix de veritat, es fa una activitat sana i noble, que no perjudica, que manté el cos en forma, i no cal dir (el més important) que ballant sardanes mantenim viva una de les millors tradicions de Catalunya, veurien com no s’ho pensarien ni un minut. També voldran ser dels que defensin el que és nostre”.

Passi el que passi, continuarem fent de professor per seguir ensenyant a ballar la nostra dansa: la sardana.

Josep Font Gumfaus
Professor de sardanes