dilluns, 30 de juny de 2008

Art i manyes

Marta Ivern Romero



Oli sobre llenç sense títol 1 x 1 m.

Dejaré de quererte cuando un pintor ciego pinte el sonido de un pétalo de rosa cayendo sobre el suelo de cristal de un castillo que no existe.

Arreu la Torre

Júlia Boira

A finals de febrer de 2008 el conseller d’Educació Ernest Maragall, va distingir la Júlia Boira Esteban de Torredembarra amb el lliurament del Premi Extraordinari de Batxillerat.

Per aconseguir aquesta distinció s’ha d’haver obtingut una nota mitjana de batxillerat superior al 8,75 i la Júlia va aconseguir un 9,8, és a dir una nota molt superior a la què es demanava. A més a més, s’ha d’obtenir una bona puntuació en
una prova d’alt nivell que convoca el Departament d’Educació i que avalua els coneixements en Història, Llengua i Literatura Catalana, Llengua Anglesa i una assignatura de les optatives (la Júlia va escollir Matemàtiques). I va ser una dels
deu estudiants guardonats de tota Catalunya i com a reconeixement van rebre, en aquest acte, un diploma i un ordinador portàtil.

Va cursar Primària al CEIP Antoni Roig i l’ESO i el Batxillerat a l’IES Torredembarra. Tant ella com els seus pares estan molt contents de la preparació rebuda en els dos centres i, especialment, de l’atenció prestada per part dels tutors. Ara està cursant 2n de Matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya de Barcelona i s’ha de esforçar una mica més. “Les coses no són tan fàcils”, diu. “He de treballar molt per treure resultats.”

“Bé, apart de les matemàtiques, m’agrada el gelat de vainilla, escoltar música i escriure, encara que en la actualitat no tinc temps per dedicar a les meves afeccions. Un dels premis que m’han donat fou l’any 2006 a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV: el Primer Premi de Contes de Gènere Negre i Policíac.”

“Quan puc escolto els meus grups de música favorits: Incubus, A Perfect Circle, The Mars Volta... I de vegades experimento a la cuina. He de reconèixer que sóc una mica
desastre. L’última vegada vaig provar de fer unes magdalenes i em van sortir totes buides per dintre. Les vaig anomenar magdalenes frontera.”

“El millor del món: dormir. Encara recordo les migdiades quan estudiava el Batxillerat. Després no podia aclucar l’ull a la nit.”

“La nit és meravellosa. És quan millor em concentro. Estudio millor. Gaudeixo especialment aquelles nits quan no tinc molta feina per fer i em puc dedicar a escriure, a escoltar música al MySpace o en alguna altra comunitat virtual o, simplement, escoltar el silenci...”

Fotografia: cedida per la família

Entitats

Sexualitat en el càncer
Lola Galván


S’ha de fer un parèntesi o, pel contrari, no passa res?
Personalment crec que cada persona rep la notícia que té càncer de manera diferent, sempre dolorosa, però amb negativitat o amb gran força i positivitat davant tot el que haurà de patir a partir d’aquell moment. La paraula càncer encara és difícil
d’acceptar. I dic la paraula perquè, la malaltia, quan la tens, no pots negar-la, però, pots no parlar-ne.

Per a moltes persones és més còmode, sobretot, que la resta de la gent no ho sàpiga. Malauradament encara és vergonyós, delimita el teu terreny, un espai que ningú vol que se li envaeixi. La sexualitat es veu afectada, és normal. Però també depèn de la
situació personal en què et trobes: amb parella fixa, casat de fa molt temps, jove i sola, gran i sola, ....
El teu cos, a través dels medicaments tan forts que has de suportar, es transforma, es debilita, et produeix interiorment un rebuig de tu mateix.
La teva parella et veu patir i no sap quin camí ha de prendre.

I si fem sexe encara que no sigui molt satisfactori, serà bo? es pregunta. És que jo l’estimo molt i no vull que pensi que no tinc desig!

Les afectades sense parella normalment es prenen unes “vacances” sexuals. La prioritat està a combatre la malaltia i sortir-ne victoriosa. No vull dir que les emparellades no lluitin, ho fan com la que més, però no estan soles i, per a les primeres, el llit és més ample.

Sexualitat sí, per què no? Però, per sobre de tot, està l’estimació, l’afecte, la comprensió, una abraçada forta, que t’agafin la mà, que t’acaronin, que t’escoltin. Aquest és el millor sexe que pots tenir després del procés i, quan tot torna a estar en el seu lloc, molt de sexe, que és el millor medicament.

Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre

D... Empeus

És una adaptació del musical West Side Story que els alumnes de 3r i 4t d’ESO han representat al Casal La Violeta d’Altafulla. La història presenta dues bandes enfrontades, els Capuleto i els Montesco, que es disputen el carrer, l’institut o el bar d’en Ferri. Toni, amic dels Montesco, i Maria, germana de Bernardo, el cap de la banda dels Capuleto, intenten inútilment que els dos líders es reptin en una baralla definitiva. A partir d’aquí els fets se succeeixen ràpidament, es decideixen les armes, el lloc de trobada, i comença el duel. La història no té un final feliç ja que tots aquests nois i noies són incapaços de deixar el rancor i la violència. Les tres funcions que es van dur a terme el passat 23 i 25 d’abril van ser un èxit aclaparador. La satisfacció d’aquests nois i noies quan van sentir els aplaudiments dels seus amics i familiars va ser la veritable recompensa a l’esforç que s’hi ha dedicat els darrers dos mesos.



Per poder arribar a la representació de Sant Jordi, els dies anteriors a l’estrena van ser una marató però això sí, van gaudir molt. L’ambient de cordialitat i bon humor que es respirava dins del grup va ajudar que l’obra tirés endavant ja des d’un bon començament.
De fet, l’humor ha estat un dels nostres recursos per no desanimar-nos en algun moment de crisi. Perquè de recursos... podem assegurar que en teníem ben pocs: des de no poder coincidir tot el grup per assajar fins a la manca de teatre per representar, ni focus en bones condicions I ara què farem sense teatre? preguntava
algú... doncs ara, recordarem les pífies, riurem les anècdotes ... potser allò de tu vés al pàrquing o jo... al riu!. Segur que anirem comptant quantes ampolles hi ha en una bombolla o anem-nos-en-vos-la-hi ho trobarem a faltar, qui sap, potser alguna vegada tornarem a ballar el perrito o l’elefantito, també el txucucucu o el salt de l’àngel. Però quasi segur que el maaaaaarxeu de les nostres vides no hi serà mai perquè entre nosaltres hi ha ....un món millooooooooooor.

IES Torredembarra
Fotografia: Gypsy Nel·lo Peeters

De papers

L’arxiu presenta:
MISS TURISME


L’horitzó rogenc d’una posta de sol a la platja, les carícies provocades per la sorra en contacte amb la planta d’un peu nu o l’aroma salí impregnant converses a les terrasses vora mar, poden evocar-nos més d’un record sensual relacionat amb la vila. Amb la proximitat de l’estiu, les temperatures a l’alça, la necessitat de despendre’ns de roba i la visita del turisme, tant nacional com estranger, Torredembarra es converteix en un emplaçament on l’intercanvi cultural aporta un apunt subtil a l’ambient.



En aquest sentit i per donar més al·licient a la temporada turística, el Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) va organitzar, a partir de l’any 1980, el primer concurs de Miss Turisme celebrat a la localitat. Les diverses entitats participants, principalment discoteques, pubs, càmpings i hotels, escollien durant la temporada d’estiu les respectives concursants que després participarien en la gran gala final.
Aquesta tenia lloc a la plaça del Castell i consistia en una desfilada de les models, prèvia a la votació que atorgava els guardons de Miss i Dames d’honor.
La fotografia que presentem mostra la primera edició del certamen, el juliol de 1980, amb les joves seleccionades com a guanyadores del concurs, que aplegà unes 700 persones de públic. Especial èxit va tenir la convocatòria de l’any següent, on hi participà Luis del Olmo com a presentador i amenitzà l’acte l’orquestra Showman, davant la presència d’un miler d’espectadors. També caldria destacar que, a partir de l’any 1983, s’afegiren dues novetats per donar major volada al festival de la bellesa: d’una banda la inclusió al concurs de Míster Turisme, dirigit als homònims masculins; de l’altra, la incorporació d’una desfilada de carrosses que ompliren de confetis els carrers del poble. Finalment, la darrera celebració de Miss i Míster Turisme tingué lloc l’any 1984, essent la presentadora de la gala la popular locutora Aurora Claramunt. En aquesta edició, igual que a l’anterior, l’acte s’engalanà amb la participació de carrosses, majorets i la molt anel·lada batalla del confeti.
Tota la informació que fa referència al fons del Centre d’Iniciatives i Turisme es troba inventariada i custodiada a l’Arxiu Municipal de Torredembarra, a disposició dels usuaris que mostrin un interès particular o de recerca sobre el contingut del mateix. L’abast cronològic de la documentació conservada va de 1965 a 1995.
Val a dir que aquesta associació, el CIT, va ser creada l’any 1965 per tal de dinamitzar l’oferta turística de la zona i, paral·lelament, promoure un seguit d’activitats lúdico-culturals que interactuessin entre els nouvinguts i els habitants torrencs.
Entre aquestes activitats trobem festivals musicals a la platja, aplecs de sardanes, concursos de castells, de cinema amateur i de periodisme, mostres de cotxes d’època, etc.

Jordi Parral García
Arxiver municipal
Fotografia: Foto Font

Versus prosa

Rosseta del Nord


Rosseta, fil d’or.
De mirada tan dolça,
d’un blau tan suau
com la teva pell.
Que el sol de l’estiu,
al damunt del teu rostre,
senyals va deixar.
Com tu, el meu record
que encara perdura.
Sireneta del nord,
de rialla de mel.
Rosseta, fil d’or,
allà on et trobis,
n’estic ben segur,
senyals vas deixant
del teu blau mirar,
del teu dolç besar,
del teu estimar.
A la vora de la mar
o allà on et trobis.
Sireneta del fred,
d’alegre rialla.
Després de tants anys
no et puc oblidar,
des d’aquella mirada.
Juliol-Setembre, 1955


Xeic Torrenc

Menjim, menjant

Un mos de plaer

El fet de menjar, com el de practicar sexe, és una de les fonts naturals de serotonina. Aquesta es defineix com a neurotransmissora que inhibeix el malestar. La serotonina la pot generar un dia preciós, però, en els aliments, podem trobar moltes fonts de triptòfan, que també allibera serotonina.

Molt sovint el terme afrodisíac ens pot sonar a romanços, però és ben cert que alguns aliments ens estimulen, alguns ho fan per la forma i d’altres pels seus components.

Els llatins són famosos per la seva sensualitat i el seu desig. Pot ser és la calor o el ritme de vida.

Aquestes dades podrien ser inconcretes però, el que es demostra científicament, és, sense dubte, els aliments que provoquen termogènesi.
Aquest fet deriva del consum d’aliments picants, com ara el bitxo, que fa pujar la temperatura del cos i ens pot excitar.

També ens pot donar una termogènesi de cavall si prenem el famós wasabi de la cuina japonesa. És ben cert que el sushi és estimulant, un dels motius és el fort picant d’aquesta pasta de rave.

La fama de sensualitat recorre tot el món mostrant grans pilars com pot ser l’italià, aquest es podria explicar degut al consum d’alfàbrega, per exemple.
Segons explica la llegenda, si el marit li era infidel a la dona, aquesta li posava a sobre del cos pols d’alfàbrega. Es pot interpretar de mil maneres, a mi m’agrada pensar que si l’home està a casa amb el deliciós aroma d’aquesta planta, relacionarà el benestar amb la seva parella i no el buscarà a fora.

Els àrabs també són mundialment reconeguts per la seva sensualitat: Les mil i una nits... Les seves receptes especiades, els seus dolços farcits de nous que retarden l’ejaculació, o ametlles, símbol de fertilitat, un espectacle del ball del ventre prenent un te a la menta que conté zinc i estimula d’allò més.

No puc pensar en sensualitat i sexualitat sense esmentar el Kama Sutra. L’Índia, amb el seu tarannà espiritual, està recoberta d’aromes com el de la nou moscada que desperta les passions. La prenen amb vi calent.

Voltant pel món no puc deixar d’esmentar la Xina amb el consum de l’aleta de tauró, que té finalitats eròtiques des de molt antic. Aquest plat formava part del menú dels acabats de casar per augmentar la passió.

El marisc és el rei en els sopars romàntics. També té explicació: té un alt contingut en seleni que potencia el bon humor. “Posi’m deu euros de seleni. Ja me l’enduc posat, gràcies.” Els grecs ja feien servir pols de les conquilles de les ostres per tal de pal·liar la inapetència sexual. Les ostres deuen la seva fama al seu alt contingut en zinc, un integrant de la testosterona.

Al Marroc ho saben bé, no es pot seduir sense canyella. De fet ja fa molt que s’empra en ungüents per fer massatges.

Cleòpatra es recobria de mel i ametlles. La mel és un aliment que permet al nostre organisme una ràpida absorció de l’energia que ens aporta.

He parlat de testosterona, les ostres per als homes, la regalèssia per als estrògens de la dona.

Si pensem un menú romàntic potser no inclouríem l’all, aquesta decisió seria un error. L’all és un vasodilatador. Pregunta indispensable del càsting de parella: “T’agrada l’all?”

Podem pensar que les ostres, el marisc..., fan del tiquet de compra una inversió considerable, però aliments molt econòmics ens estimularan d’allò més. Aquest és el cas de l’all, de la ceba que ja la feien servir a França la nit següent a la de noces. L’api, el julivert, la pastanaga, les llenties, les faves, els cigrons, la soia, les pipes, l’arròs, els cereals integrals... Un munt de productes assequibles i al nostre abast que ens ofereixen propietats energitzants i estimulants.

El terme figa és molt descriptiu, però el seu origen pot anar més enllà del seu aspecte. Les figues contenen vitamines A i E que ajuden al desenvolupament d’hormones sexuals. Els xinesos entreguen figues als nuvis en senyal de prosperitat i desitjant descendència: “Apa, al cistell”.

Moctezuma es prenia desenes de gots d’infusió de xocolata al dia, anava tot el temps carregat de teobromina i feia olor a endorfina, això li donava molta energia per fer fills arreu. Xocolata en fondue amb unes maduixes, és un clàssic de les taules per a dos. Les maduixes aporten entre molts, agents que estimulen el sistema nerviós.

Rocío Merino Mir
Cap de cuina d’El Esmero, Els Munts
Fotografia: http://amora.blogia.com/2007/102901-besos-de-fresa.php