De la parla

De quan els nens venien de París

Tot el segle XIX i gran part del XX es van caracteritzar per un gran obscurantisme en l’educació sexual, fins al punt que un acte tan natural, com el naixement d’una criatura, es va voler disfressar i ocultar com si d’una compra es tractés. “Els teus
pares et compraran un germanet” s’acostumava a dir quan una dona estava embarassada. “A casa meva no es compren els nens, els té la meva mare” va etzibar una de les meves filles, que tenia sis anys, en sentir aquest comentari. No cal dir que es va produir una situació, si més no, incòmoda. Avui potser el comentari i la resposta s’haurien tergiversat, perquè hi ha molts matrimonis que opten per comprar els
fills als orfenats de països subdesenvolupats. Vaig intentar que les meves filles rebessin una informació clara sobre la procreació. Ho vaig fer amb molt de tacte i prudència, per no causar desorientació entre les teories de l’escola i les de casa.
Amb tot, van tenir problemes: no podien parlar obertament de les nostres informacions pioneres per no rebre el rebuig de les monges que tenien per mestres, i fins i tot algun que altre càstig també.

L’obscurantisme porta a l’aberració. Les nenes i nens de la meva generació navegaven en un mar de confusions quan arribaven als set o vuit anys: sentien comentaris a mitja veu, o que es tallaven davant de la seva presència i intuïen un món obscur i prohibit ple de temptadors misteris. Es transferien informacions, sempre errònies
o si més no deformades, i vivien una època d’investigacions clandestines, sempre amb la por de ser descoberts. Jo recordo una companya d’escola que, recollint d’aquí i d’allà frases isolades, havia arribat a la conclusió que els seu germanet o germaneta havia de nàixer d’uns ous que la seva mare tenia amagats a l’armari. La
pobra nena es va fer un tip de regirar inútilment vestits, tovalloles i llençols.
Alguna cosa vam aconseguir aquelles pioneres dels anys cinquanta. Avui els nens pugen ben informats des de ben petitets. Ho aprenen d’una manera neta i sana. I en saben molt més que algunes de les seves àvies.

Maria-Rosa Wennberg Ball-Llobera
Filòloga
Fotografia: Ninot indultat Falles 2004 València