dilluns, 30 de juny de 2008

Què vols que et digui

Sexe o amor? Embarassos adolescents

És un fet que els embarassos en adolescents continuen sent habituals tot i que, degut a que la majoria de vegades s’opta per una interrupció voluntària de l’embaràs,
en poques ocasions transcendeix la intimitat familiar.
És per aquest motiu que sovint, quan es parla d’aquesta qüestió en els mitjans de comunicació, en campanyes informatives, tallers d’educació sexual…, hi ha moltes vegades la percepció que això només passa als altres, entenent com a altres col·lectius marginals, amb pocs recursos econòmics, poca comunicació amb els pares, mancats de formació/informació, immigrants o similars.

Però la realitat és que aquestes situacions afecten tant persones amb característiques semblants a les anteriorment esmentades, com a nois i noies amb qui ens creuem diàriament pels carrers de la nostra vila: simpàtics, intel·ligents, estudiosos, educats…
La pregunta del milió és: Què es pot fer per prevenir o evitar aquestes situacions massa sovint tan indesitjades com inesperades? Ens hem de resignar al fet que són coses que passen o realment seria possible trobar entre tots una solució?

Una solució que hauria de ser poc menys que màgica, per no dir-ne utòpica, ja que fins ara totes les que s’han anat proposant al llarg del temps han comptat sempre amb l’oposició frontal de diferents sectors de la societat. Classes/tallers/sessions/informació sobre educació/assessorament/salut sexual/afectiva/reproductiva, són necessàries? Qui hauria de dur-les a terme? Pares/professors/personal sanitari/mitjans de comunicació? On s’haurien de fer?, a partir de quina edat? Amb quina periodicitat?

El lliure accés dels joves als mitjans contraceptius és realment necessari? O només serveix per incitar-los i donar idees quan encara són massa joves? Jo a la seva edat encara jugava a nines i no vaig saber res de sexe fins que no em vaig casar.

La qüestió dels embarassos adolescents ha existit sempre, potser la diferència d’avui dia és que, com deia al principi, quan es dóna el cas s’opta habitualment per una solució ràpida i discreta com és l’avortament, que ja se sap que tenir un nen tan jove et parteix la vida, que et fa madurar de cop, que el primer són els estudis i que per a tota la resta hi ha més dies que llonganisses.

El futur està a les nostres mans, de nosaltres depèn que cada dia nois, noies, pares, mares, famílies…, hagin de fer front a aquest tipus de situacions o que en un futur, esperem que no massa llunyà, arribi a ser quelcom de prehistòric o, si més no, excepcional.



M. Mar Farré Magrinyà
Llevadora
Fotografia Imma Font Mas, retratista.