Recordes quan?

VIDA DE LA MARIA LLUÏSA

El passat Sant Jordi, vam fer-li l’entrevista a la Maria Lluïsa de Vela. Ens va agradar molt, ja que és una senyora molt educada, simpàtica i divertida. A més, tot el que ens va explicar, va ser força interessant.
Va néixer el 3 de setembre de 1925, quan el seu pare tenia seixanta-cinc anys. Era
filla del segon matrimoni del seu pare. Quan el pare i la mare es van casar, ell li va advertir que, potser, li farien una esquellotada i que haurien de tenir paciència. Sembla que el pare va sortir al balcó, els va donar una bona propineta i
els esquellots es van acabar.
Ell va morir quan ella tenia cinc anys i es va quedar amb la mare, com que no tenien
res, la van posar interna en un col·legi de Barcelona, portat per les Religioses Filipenses, on la van tractar molt bé i s’hi va sentir molt a gust. Hi va estar dels cinc als deu anys perquè, precisament, l’any 36 va començar la Guerra civil espanyola. A partir d’aquell moment, ja no va tornar més a l’escola.
En aquell temps, la Maria Lluïsa ja cuidava la seva mare que estava una mica delicada i havia d’estar-se al llit. Per poder menjar van haver de vendre les seves pertinences, ja que els diners eren molt escassos. La Maria Lluïsa explica que, quan
era joveneta, s’enamorava amb molta facilitat. Als 9 anys, al col·legi, va tenir el seu primer amor. Era un noi guapíssim que es deia Francisco. No van arribar a parlar mai, però algun cop es van mirar. Anys després, es van intercanviar fotos i altres comunicacions.
Passats uns anys, la Maria Lluïsa, a Teià (Maresme), va conèixer en Josep. Jugava a cartes amb ell, no li desagradava, però res. Li simpatitzava, però no li acabava de fer el pes. S’enviaven cartes i sempre comentaven de veure’s un dia, però ell li deia: “Si vens, no et pintis massa eh!”. Més tard, va conèixer en Toni, un noiet de Sitges. Era moreno i molt guapet. A la Maria Lluïsa i a la seva cosina Roser els hi feia gràcia i eren amics. La Maria Lluïsa, que li interessava força aquest noi, va enviar-li una fotografia i ell li va comentar: “Estàs muy bien, pero lástima que miras al suelo”.
Ara es truquen de tant en tant. És amb el que ha tingut més relació. La Maria Lluïsa ens va comentar, com a curiositat, que el seu cosí es va enamorar d’una de les germanes del Toni. Les seves germanes sempre deien: “Uui! La Maria Pepa? Aquesta?
Aquesta no, que va sense mitges!”.
La Maria Lluïsa ens va explicar que ella es va casar als trenta-un anys i mig. Van anar passant etapes, però ella no es casava mai, i diu: “Perquè jo, sencer no m’he n’agradava un, cap.
De quatre n’hagués fet un!”, “ Lligarme? Lligar-me amb un i no poder coquetejar amb els altres, què era la meva vida? M’agradava molt això encara que esta força malament”.
Als catorze o quinze anys van anar a viure a Altafulla. Allà, els nois, tenien per costum posar-se en una cantonada esperant a que passés alguna noia per dir-li coses. Hi havia un dels nois que venia més, el Ramón, el qual es va enamorar bojament de la Maria Lluïsa, però a ella enamorar-se bojament, no, més bé li agradava i prou. Van acabar sortint junts, però ella només sortia amb les amigues i els nois s’acostaven. El Ramón, enamoradíssim, li deia: “Sóc tant feliç al teu costat, que ja no necessito res més”. Mai van fer res de res, només un petó a la mà. La família va marxar a viure a Madrid, així que la relació amb el Ramón es va tallar. Ell li va donar una carta que deia: “Querida Maria Luisa, yo te recordaré siempre por muy lejos que estés, siempre te querré y un pensamiento tuyo me apartará de muchas cosas malas”. Ella es va emocionar molt recordant aquesta carta. Molts anys després, es va trobar amb ell i la seva dona, a Sant Antoni d’Altafulla. Un temps després, quan ell ja era viudo, ella li va dir: “No voldria morir-me sense haver-te fet un petó”.
Ell va accedir i després de seixanta anys es van fer el primer petó, “A la
galta, és clar”, ens va confessar.

Gypsy Nel·lo Peeters
2n d’ESO -14 anys
Fotografia: Cedida per la família