El fet de menjar, com el de practicar sexe, és una de les fonts naturals de serotonina. Aquesta es defineix com a neurotransmissora que inhibeix el malestar. La serotonina la pot generar un dia preciós, però, en els aliments, podem trobar moltes fonts de triptòfan, que també allibera serotonina.Molt sovint el terme afrodisíac ens pot sonar a romanços, però és ben cert que alguns aliments ens estimulen, alguns ho fan per la forma i d’altres pels seus components.
Els llatins són famosos per la seva sensualitat i el seu desig. Pot ser és la calor o el ritme de vida.
Aquestes dades podrien ser inconcretes però, el que es demostra científicament, és, sense dubte, els aliments que provoquen termogènesi.
Aquest fet deriva del consum d’aliments picants, com ara el bitxo, que fa pujar la temperatura del cos i ens pot excitar.
També ens pot donar una termogènesi de cavall si prenem el famós wasabi de la cuina japonesa. És ben cert que el sushi és estimulant, un dels motius és el fort picant d’aquesta pasta de rave.
La fama de sensualitat recorre tot el món mostrant grans pilars com pot ser l’italià, aquest es podria explicar degut al consum d’alfàbrega, per exemple.
Segons explica la llegenda, si el marit li era infidel a la dona, aquesta li posava a sobre del cos pols d’alfàbrega. Es pot interpretar de mil maneres, a mi m’agrada pensar que si l’home està a casa amb el deliciós aroma d’aquesta planta, relacionarà el benestar amb la seva parella i no el buscarà a fora.
Els àrabs també són mundialment reconeguts per la seva sensualitat: Les mil i una nits... Les seves receptes especiades, els seus dolços farcits de nous que retarden l’ejaculació, o ametlles, símbol de fertilitat, un espectacle del ball del ventre prenent un te a la menta que conté zinc i estimula d’allò més.
No puc pensar en sensualitat i sexualitat sense esmentar el Kama Sutra. L’Índia, amb el seu tarannà espiritual, està recoberta d’aromes com el de la nou moscada que desperta les passions. La prenen amb vi calent.
Voltant pel món no puc deixar d’esmentar la Xina amb el consum de l’aleta de tauró, que té finalitats eròtiques des de molt antic. Aquest plat formava part del menú dels acabats de casar per augmentar la passió.
El marisc és el rei en els sopars romàntics. També té explicació: té un alt contingut en seleni que potencia el bon humor. “Posi’m deu euros de seleni. Ja me l’enduc posat, gràcies.” Els grecs ja feien servir pols de les conquilles de les ostres per tal de pal·liar la inapetència sexual. Les ostres deuen la seva fama al seu alt contingut en zinc, un integrant de la testosterona.
Al Marroc ho saben bé, no es pot seduir sense canyella. De fet ja fa molt que s’empra en ungüents per fer massatges.
Cleòpatra es recobria de mel i ametlles. La mel és un aliment que permet al nostre organisme una ràpida absorció de l’energia que ens aporta.
He parlat de testosterona, les ostres per als homes, la regalèssia per als estrògens de la dona.
Si pensem un menú romàntic potser no inclouríem l’all, aquesta decisió seria un error. L’all és un vasodilatador. Pregunta indispensable del càsting de parella: “T’agrada l’all?”
Podem pensar que les ostres, el marisc..., fan del tiquet de compra una inversió considerable, però aliments molt econòmics ens estimularan d’allò més. Aquest és el cas de l’all, de la ceba que ja la feien servir a França la nit següent a la de noces. L’api, el julivert, la pastanaga, les llenties, les faves, els cigrons, la soia, les pipes, l’arròs, els cereals integrals... Un munt de productes assequibles i al nostre abast que ens ofereixen propietats energitzants i estimulants.
El terme figa és molt descriptiu, però el seu origen pot anar més enllà del seu aspecte. Les figues contenen vitamines A i E que ajuden al desenvolupament d’hormones sexuals. Els xinesos entreguen figues als nuvis en senyal de prosperitat i desitjant descendència: “Apa, al cistell”.
Moctezuma es prenia desenes de gots d’infusió de xocolata al dia, anava tot el temps carregat de teobromina i feia olor a endorfina, això li donava molta energia per fer fills arreu. Xocolata en fondue amb unes maduixes, és un clàssic de les taules per a dos. Les maduixes aporten entre molts, agents que estimulen el sistema nerviós.
Rocío Merino Mir
Cap de cuina d’El Esmero, Els Munts
Fotografia: http://amora.blogia.com/2007/102901-besos-de-fresa.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada