Psicologiajove

Sexualitat i matemàtiques

No sé si avui en dia als alumnes de primària els costa molt o poc aprendre’s de memòria les taules de multiplicar. Tampoc recordo si a mi em va representar un procés especialment dificultós. El que sí que tinc present és la quantitat d’hores
invertides abans no les vaig poder recitar de fit a fit. Com? A classe, el mestre ens les preguntava sistemàticament, cada dia, un per un, en ordre, saltejant-nos un sí un no, començant pel primer o pel darrer.
Això sí, no se’n salvava ni l’apuntador. Fèiem fulls i fulls de multiplicacions a mansalva: d’una xifra, de dues, de tres o més de tres, amb el zero entremig o al darrere –aquestes eren les millors. Les repetia a casa, de vegades davant la mare, sovint jo sola, o, si aconseguia saberme’n una de força difícil, intentava fer-me la xula dient-la ben de pressa i ben a prop d’algun company de classe que aguantava el xàfec amb heroïcitat. Quan semblava que ja les dominaves fins a la del cinc i
començaves amb la del sis, per no sé quins set sous se t’oblidava la del
quatre. Desesperant!

L’aventura de les mates, però, no havia fet més que començar: divisions, arrels quadrades, regles de tres, monomis i polinomis, equacions de primer i de segon grau. Era molt còmode i gratificant haver retingut en la memòria totes aquelles taules perquè això et proporcionava seguretat i rapidesa en efectuar càlculs més complicats, en realitzar aprenentatges de més envergadura.

La sexualitat també forma part de la nostra vida des de sempre i no hi ha taules d’aprenentatge miraculoses que una vegada apreses ens facin aconseguir una vida sexual òptima.
Ara bé, sense taules, l’aprenentatge serà més feixuc, més barroer. Sexualitat, afectivitat, sensualitat..., són conceptes íntimament lligats que requereixen d’una llarga etapa d’evolució personal, d’una àmplia interacció social, d’opinions contraposades, d’un coneixement pausat del nostre cos i del de l’altre, de temptatives, d’errades, d’encerts. La nostra identitat sexual no serà, doncs, tenir consciència de sexe sinó d’una opció sexual lliure, plena d’afectes i intrínseca a l’ésser humà que, com totes les opcions importants a la vida, l’hem de sentir nostra
sense presses, sense etiquetes, sense pors, però amb una evolució tan gradualment progressiva com sigui possible.

Cremar etapes dificulta aquest creixement en equilibri.

Imma Sagrera i Depares
Psicòloga