dilluns, 30 de juny de 2008

Parlant de ...

Un exemple a seguir

Aquest apartat sol anar destinat a què, com a representant de l’Ajuntament, expliqui alguns dels projectes que hi ha en marxa. Però a vegades cal fer excepcions. Com a regidors, recollim sovint les inquietuds, les sensacions, els sentiments dels ciutadans i ciutadanes, i cal que ens en fem ressò.
La Sínia és una publicació amb més de tretze anys d’història, que ha tingut un gran nombre de col·laboradors que han fet possible la seva continuïtat. Per tant, aquesta
revista té una clara vocació participativa per damunt de tot. Ara bé, d’aquestes persones que han col·laborat, n’hi ha algunes que, per la seva implicació des del primer dia, per la seva fidelitat, constància i qualitat en els seus textos, mereixen
un capítol a banda. I en aquest sentit, la Maria Rosa Riambau, esdevé un magnífic exemple.
Són moltes les persones que se’ns han adreçat darrerament per fernos arribar el desig de retre-li un petit homenatge, i com a mostra d’aquestes múltiples adhesions, reproduïm aquesta carta que ens ha arribat i de la qual hem volgut mostrar el seu contingut essencial.

A la meva amiga
Dedico aquest escrita Maria Rosa Riambau

Sí, és per a tu, Maria Rosa, te’l dedico amb tot el meu cor. Sóc la Rosalia, em coneixeràs més si et dic la Rosalia de ca la Basília. Per tots aquests anys, que han estat molts, de la teva col·laboració, que has realitzat amb els teus magnífics escrits publicats a la revista La Sínia, ets digna d’admiració. Textos que han tingut nombrosos seguidors, amb magnífiques descripcions, plens d’amabilitat i dolçor. Textos en els quals ens explicaves les teves caminades, les teves excursions pels voltants del nostre poble, acompanyada sovint pel teu marit i per altres persones.



Hem gaudit molt amb els teus escrits i, l’Antònia, la meva germana, quan s’acosta el final de trimestre, ja pregunta impacient per l’aparició del nou exemplar de La Sínia, per llegir, abans que res, el teu escrit. Maria Rosa, a la meva germana i a mi, com a molta altra gent, ens fas passar una bona estona comentant-los.
Et desitjo, Maria Rosa, molta serenitat davant els sotracs que dóna la vida, cal que siguis forta i estima’t la teva pròpia persona, que Déu t’ajudarà. Per la meva part, et prometo que compliré el que em vares dir un dia a la Residència, comentant la meva possible col·laboració, quan em vas dir: “Rosalia, ara et toca a tu”. I m’ho vares dir amb aquella bondat, amb els teus ulls tots cristal·litzats de bona persona. Doncs et diré, que el dia sis de maig, dia de la Mare, vaig fer el primer escrit, el vaig fer amb molta il·lusió, i aquest, com pots veure, te’l dedico a tu.

Rosalia Solé Ruiz

Gerard Ciuró i Marquès
Regidor de Comunicació, Educació i Patrimoni
Fotografia: Rosa M. Guasch - Aj. Torredembarra