dilluns, 30 de juny de 2008

Flora del nostre entorn

Quequerequec
Amapola. Papaver rhoeas L.




Els camps verds esquitxo, vermelleta de color, senzilla però vistosa sedueixo tot pintor.
Planta herbàcia ruderal anual, de 30 a 100 cm d’alt, dreta i ramosa. Les tiges tenen pèls curts, estesos i blanquinosos. Quan es talla deixa anar un làtex blanquinós.

Les fulles es disposen alternades i estan dividides en 5 segments.

Les inferiors són peciolades; les superiors són sèssils amb un peduncle de 12 a 25 cm. Són molt piloses.

Les flors neixen d’una poncella que, fins a la seva maduració, està com caiguda. El calze està format per dos sèpals peluts que cauen amb la floració.

La corol·la està formada per 4 pètals, un xic arrugats a causa de la disposició corrugada en què es troben dins la poncella. Abans d’obrir-se, la corol·la passa de color blanc al vermell escarlata que la caracteritza. Sovint tenen una taca basal de color negre.

Floreix des de primavera a l’estiu.

El fruit és una càpsula d’un color verd pàl·lid. Té uns porus pels quals surten les petites llavors negres que conté a l’interior quan el vent sacseja la planta ja seca.

Hàbitat:
Originària d’Europa, nord d’Àfrica i regions temperades d’Àsia. Acostuma a trobar-se en camps de cereals, cultius, marges de les carreteres, rostolls, pastures, prats. Es considera una mala herba dels sembrats.

Conreu:
Es cultiven com a plantes de jardí.
Noms: Ababolera, babol, badabadoc,cacaraquec, caputxí, cararequec,coquerecoc, gaigallaret,gall, gallaret, gallet, ganfanó, lloca,màpola, monges, papariu, paparola,
paparota, paramà, peperepep,pipiripip, puput, quequerequec,quicaracoc, quicaraquic, quiquiricall,quiquiriquic, roella, roguella,ronsella, rosella, roseller, rossell,
rovella, vermelló, i així fins a un total de 34 noms registrats (català);
amapola, adormidera, ababol,ababa, abibollo, ababola, amapol,hababaura (castellà); papuela (asturià);mitxoleta (vasc): papoula(gallec); papoula (portuguès); papavero
(italià); coquelicot (francès); juglando (esperanto); poppy (anglès).

Etimologia del nom:
El nom prové de l’àrab vulgar hispànic hababáur, alteració del llatí papaver. El cognom Rhoeas prové del grec i significa vermell. En el llenguatge de les flors significa extravagància, somni. Si és vermella, significa consol. Si és blanca, son.

A molts llocs, per calmar el dolor que produeix l’aparició de les primeres dents en els nens, fan una mena de xumet posant llavors de quequerequec dins un mocador o una gassa (com si fos un saquet), es posa uns minuts, en infusió, en aigua molt calenta i es frega les genives i se li deixa perquè el xumin durant una bona estona.
Els pètals es recullen al migdia i s’assequen ràpidament en capes fines, tenint molta cura de remoure’ls per evitar les floridures.
Un cop assecats s’han de conservar en recipients ben tancats i protegits de la llum. Són pectorals, antiespasmòdics i sedants, amb lleus trets narcòtics. Es pot prendre en forma d’infusió o de xarop per tractar la tos, la bronquitis i les angines. Aquesta infusió o la cocció de les càpsules dels fruits també es poden prendre de nit en cas d’insomni o nerviosisme.
Externament, es pot utilitzar la infusió sobre les parpelles i com a bany ocular.

Infusió:
2 grams de pètals dessecats en un quart de litre d’aigua. Tres cops al dia.

Extracte fluid: Deu gotes en un got d’aigua. Doscops al dia.

Pols de la planta: 300 mg de pètals dessecats i polvoritzats. Al llarg del dia.

Decocció: Durant sis minuts, dues càpsules
per got d’aigua. Sis cullerades abans d’anar a dormir. No presenta toxicitat ni efectes secundaris. No és recomanable utilitzar-la durant l’embaràs, la lactància o en nens petits. Les fulles són tòxiques per als animals. A dosis fortes pot produir
somnolència.

Altres usos:
El quequerequec és molt apreciat en apicultura. Els pètals són molt rics en una substància que serveix de colorant per tenyir principalment la llana, aconseguint uns vermells de diferents tonalitats de gran bellesa. També s’usen per donar color al vi i a certs medicaments.
L’oli de les llavors s’utilitza com assecant per a pintures, per fer sabons, per a productes de bellesa i, fins i tot, com a combustible.

Aplicacions culinàries:
Les llavors s’usen en amanides salades, amanides de fruites, pastes de verdures, lasanyes. També per tenyir pasta i arròs. Perfumen i donen textura i sabor a pans i
pastissos. A més, per amanir l’apreciada paella de rosella i abadejo s’arreplegaven
acuradament els pètals lleugers de les seves flors i les fulles eren els ingredients principals dels ja quasi extingits pastissets de la Safor.
Quan la poncella està tendra, abans de florir, així com les parts verdes tendres, es mengen com a verdura o en amanida.
Amb els pètals es fan xarops i begudes no alcohòliques.

Aplicacions màgiques:
Tradicionalment, la rosella s’ha utilitzat en encanteris de fertilitat, amor, fortuna i sort. Potser pel seu poder sedant, ha estat associada a l’endevinació dels somnis. Una antiga recepta diu que si tires unes quantes llavors al menjar de la persona estimada, aquesta cau corpresa d’amor. Però he de dir que no he trobat ni el tipus de rosella que es fa servir ni la quantitat. Potser l’explicació és que la persona objecte de l’encanteri queda tan enterbolida que no es pot defensar. No ho sé. En la mitologia se la sol relacionar amb les deïtats agràries. Els antics celtes li conferien poder per originar les tempestes.

Una mica d’història:
La rosella s’ha associat a l’agricultura des de temps molt antics. El seu cicle de vida s’ha adaptat a la majoria dels cultius de cereals, florint i granant abans de la recol· lecció de les collites.
Les cultures antigues, com l’egípcia, la utilitzaven com a afrodisíac.
Les llavors de rosella, torrades amb mel, eren una menja habitual dels íbers.
Els grecs la van consagrar a Morfeu, el déu dels somnis.

Segons El Dioscòrides renovat de Piu Font i Quer, “el consum de roselles tendres es remunta als temps de Teofrast (Eresos 372 aC-287 aC), fa més de 2.300 anys”.
Va ser difosa pels àrabs i introduïda a Amèrica al segle XVIII.
Per als britànics, la rosella vermella simbolitza els caiguts a les dues guerres mundials.

Folklore:
Una llegenda celta diu que una rosella va anar a néixer enmig d’un camp de margarides. Es trobava molt sola i plorava mol. Les margarides li van dir que déu la podia convertir en margarida però ella no va voler i així els hi va fer saber.
Elles van reflexionar i van demanar al bon déu que enviés moltes altres espècies de flors a la vall per així poder gaudir de la varietat.

Antropònim:
A Catalunya hi ha unes vint dones que es diuen Amapola.

Patronímic:
No existeix el cognom Quequerequec. Entre les altres denominacions, només Rosell o Rossell tenen representació.

Utilització terapèutica:
La saba, els pètals, la llet i les càpsules contenen readina, un alcaloide d’efectes lleugerament sedants en afeccions del tracte respiratori com bronquitis o tos seca. Actua disminuint la tos i afavorint l’expectoració. També calma diarrees infantils.
Produeix una depressió del sistema nerviós central i facilita el descans de grans i menuts. També funciona com a estimulador de l’apetència sexual, ja que produeix una acció descongestiva pelviana i afavoreix el drenatge limfàtic.

Trini Mir Hernández
Fotografies: Joan Ribera i Solsona. Autor de “Flora del Pirineu”