dissabte, 5 d’abril de 2008

L’Escola, primera gran etapa de la VIDA



Quan jo anava a estudi, l’any 1952, a la classe que dirigia el mestre Sr. Leopoldo Vall, ja estàvem a l’avantsala de la nostra “Llicenciatura”. El Sr. Josep Salort era el director de tota la secció dels alumnes masculins de les Escuelas Nacionales. A la classe que regia el Sr. Ignácio Pérez, que era l’única del Patronat Antoni Roig, s’hi ensenyava el mateix curs equivalent que la quarta classe de les E. N.

La directora de “l’apartat” de les noies, fou la mestra Maria Antònia Hernández, una gran persona casada amb el també ensenyant Sr. Cayetano Mir. La Sra. Pepita Salort, que ens ha deixat recentment, va compartir aula per les tardes, en forces ocasions, amb nosaltres.

Dono el meu testimoni de tres homes que s’hi van dedicar en cos i ànima. Mossèn Joaquim Boronat, entre juny de l’any 1919 i octubre de 1950. Mossèn Jaume Espí, rector de Sant Sebastià de Clarà i Sant Joan de Baix a Mar. També exercia el seu mestratge a la Capella de la Residència Hospital Pere Badia. I en Salvador Borrell, un humanista, laic, republicà i catalanista, que va sofrir en pròpia pell els estralls de la desfeta de l’any 1939 amb la presó i l’exili.

Reposin en pau tots ells i aquest és el meu homenatge a la seva memòria. Trist és l’home en què no queda res del nen que va ser.

Pere Abadia Recasens.
Fotografia: Cedida per Pere Abadia Recasens