El veraniego

El veraniego

Aquest estiu farà 115 anys que va aparèixer la primera publicació periòdica de Torredembarra. Jo no n’he trobat citada cap altra de més antiga. Es deia El Veraniego i va aparèixer almenys en tres ocasions durant l’estiu de 1892. Fins ara coneixia la seva existència, perquè l’Ajuntament d’aleshores va decidir participar en una de les activitats que va organitzar. A les actes del ple municipal queda el testimoni d’aquesta decisió. I poca cosa més. El dia de la presentació de la nova etapa de La Sínia vaig fer cinc cèntims del Veraniego. Però en realitat encara no en sabia res. Ara, per fi, hem aconseguit conèixer el seu contingut: Tots els escrits dels tres números van ser resumits i publicats pel Diario de Tarragona de l’època. A més a més, coneixem la data de la desaparició de la publicació.

La Torredembarra de finals de segle XIX rebia a l’estiu diversos estiuejants. Feien festes selectes en cases particulars, subvencionaven les festes majors i es relaxaven tot passejant per les sínies i la platja. Ferran de Querol, amb la seva prosa costumista, ho descrivia de la següent manera a la seva novel·la Montserrat:

Tornant dels banys, cap al tardet, comensant lo passeig quotidá, tota la forasterada que estiuejava al poble, feya cap al andèn, cercant la distracció de veurer creuar los trens; d’expiar qui sortía de Tarragona y qui més arribava de “per avall”, éssent molts los barcelonins que tenian allí casa propia, o amichs dels que podían serne hostes.

Malgrat aquesta imatge idíl·lica, els torrencs patien una forta crisi econòmica per culpa de la fil·loxera. Però els disturbis de feia tres anys ja no es tornarien a repetir.

Almenys van aparèixer tres números de El Veraniego. En el primer s’informava dels treballs que s’estaven realitzant a la futura escola Antoni Roig, de la futura nova ubicació de la Guàrdia Civil i de la compra del castell dels Icard per part de la família Huguet, entre d’altres notícies. En el segon explicaven el trasllat de l’altar de Sant Antoni a la capella del Rosari, els diners que la junta del Patronat
Antoni Roig havia de donar com a dot a les torrenques que s’havien casat i la prohibició de matar porcs decretada per la Junta de Sanitat.

I en el tercer, anunciaven una subscripció pública, a iniciativa del mateix Veraniego, per tal de recollir diners pels pobres de la Vila. El donatiu, tal i com
era habitual a l’època, es faria efectiu el dia de la festa major. També s’informava
del canvi de noms dels carrers Abadia, Barcelona i Nou pels de Joan Güell, Pere Badia i Antoni Roig. Finalment, cal destacar el resum del programa de la festa major d’aquell mes de setembre: actuació del ball de diables i dels Xiquets de Torredembarra, col·locació de la placa de marbre commemorativa a la casa on va néixer l’indià Antoni Roig, inauguració de les reformes de la Capella del Rosari, els balls a les societats del Recreo i de la Unión, etc.

Segurament, El Veraniego va ser impulsat per alguns estiuejants enamorats de Torredembarra. No tractaven temes polítics però coneixien tots els assumptes religiosos i socials de la Vila. A l’acabar l’estiu desapareixia definitivament. La notícia apareixia al Diario de Tarragona el 16 de setembre de 1892. Ja no seria fins el 1975 que Torredembarra tornaria a gaudir d’una nova publicació escrita. Aquesta vegada els protagonistes van ser els membres del Club de Joves.
Entremig d’aquest llarg període, però, hem localitzat a diversos torrencs que enviaven cròniques vilatanes de manera regular a diferents diaris (Las Noticias, La Veu de Tarragona, etc.)

Seria molt interessant que poguéssim acabar trobant exemplars d’aquesta publicació. A part del seu estudi, es podria conservar una còpia a l’Arxiu Municipal per sempre més.

Jordi Suñé Morales
Fotos: Jordi Suñé Morales