dilluns, 21 de gener del 2008

L'alerta de la sirena

L'alerta de la sirena

Asseguts a qualsevol terrassa durant els mesos estiuencs, sovint sentim el soroll
estrident d’una sirena. Moments d’alerta. Una ambulància? La policia? Els bombers. En èpoques de sequera i de calor, més que mai, tenim present que pot iniciar-se un incendi. Tots els estius percebem que estem en situació d’alerta. I què fem nosaltres?

Al Camp de Tarragona, tenint en compte l’estat de la vegetació, l’evolució de les variables meteorològiques i la causalitat en l’ocurrència dels incendis, s’ha detectat que en la major part del territori hi ha un risc moderat, segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge. No obstant, s’aconsella que tots els ajuntaments tinguin un pla de prevenció d’incendis i, a la vegada, un pla d’actuació i un protocol a seguir en cas de que s’iniciï un foc en una zona determinada. S’han
de contemplar diversos aspectes; com la importància de la logística municipal si hi ha població afectada (evacuacions, atenció i acolliment a població desplaçada, subministrament de materials diversos, etc).

La possibilitat d’un gran incendi forestal o de simultaneïtats d’incendis, fa que sigui necessari un nombre important de voluntaris ocasionals. La preocupació bàsica amb els voluntaris ha de ser la seva seguretat i l’enquadrament en el lloc adient perquè la seva tasca resulti eficaç en els diversos àmbits necessaris per a l’extinció dels incendis forestals. En aquest sentit cal no descuidar les tasques de logística i suport més senzilles i, a vegades, poc lluïdes, però que resulten imprescindibles per fer front a una situació tan complexa com és un gran incendi. A més, és necessari definir el lloc per establir el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL) com a indret de referència.



L’autoprotecció de la ciutadania Tot i així, cal afrontar els incendis des de la consciència personal de la ciutadania. Actualment, el 95% dels incendis tenen origen humà com ara negligències, accidents o simplement, són intencionats. Davant del creixement de la població i l’aparició de noves zones d’habitatge, les urbanitzacions incrementen el contacte entre les persones i el bosc i augmenta el perill que hi hagi
un incendi. Però, a més de tenir cura de no ser-ne l’origen, s’ha de ser conscients
que el foc pot arribar de fora de la urbanització i esdevenir un problema de gran magnitud, en amenaçar, a més dels terrenys forestals, habitatges i vides humanes.

D’aquí es desprèn la importància del concepte d’autoprotecció, i les urbanitzacions
tenen una tasca prioritària i fonamental en aquest àmbit. Un bon disseny i uns materials de construcció adequats, un estat acurat i ben senyalitzat de la xarxa viària, l’existència d’espais defensius i un pla d’emergència conegut i assajat per tothom, són la base de l’autoprotecció. Però cal complementar aquest concepte amb diverses feines (neteges, esporgues...), fetes periòdicament i en el moment oportú,
que confereixen a l’autoprotecció una concepció dinàmica en el temps i no quelcom a tenir en compte només en les primeres fases constructives.

Autoprotecció és sinònim d’assumir la responsabilitat de protegir allò que és propi i ajudar a protegir el nostre entorn. No fer-ho ens perjudica. La responsabilitat amb el medi ambient, la cura i la reflexió de tots pot fer que disminueixin les sirenes.

Per prevenir que soni la sirena...

Xavier Zaragoza i Olivé